Edicions 62 (Barcelona), 1985
Darrera visita al far de Formentor
La llum del matí escampa ombres i cendres
de les fogueres roges de la nit,
i la brisa, vinclada en les baranes,
neteja el tapís blau de l'horitzó.
El cap ja té el silenci d'alta mar,
i, damunt del verd fosc de les pinedes,
talment un monjo cec, la torre blanca
vora l'abisme esbalça el seu mirall.
Severa i mitològica, mesura,
amb la pauta del vent, la solitud
dels àngels com velers perduts al blau
d'una mar que envaeix els nostres ulls.