Records d’un excursionista

Selecta - 1983 - Barcelona

Autor: Carles Bosch de la Trinxeria
Indret: Plaça Major (Agullana)

A l'arribar a Agullana no trobàrem el batalló. El capità ens digué que, ben cert, haurien restat per prudència a Darnius.

Férem un quart de descans, durant el qual tinguérem la sorpresa de veure ajuntar-se amb nosaltres dos subjectes de la població: un regidor i un altre senyor. Jo els agraïa l'atenció, però vaig veure amb sorpresa que un d'ells, que segons vaig saber després, era sastre, portava un casquet de vellut vermell amb borla i anava calçat amb sabatilles. L'havien tret de casa seva amb tanta precipitació, que ni temps havia tingut per a calçar-se les sabates que portava a la mà. Podia tenir 30 anys, estatura mitjana, cara rodona, grasseta, sense pèl; s'assemblava a mossèn Zacaries, rector que havia estat del poble de Tapis. S'estava a Barcelona; havia vingut a passar la temporada de primavera a Agullana, on hi tenia parents.

L'altre, segons ens digué, era manyà i regidor del poble, 50 anys, espès, ample d'espatlles, rabassut, un poc geperut de tant picar sobre l'enclusa, cara de bon jan. [...]

Els agullanencs es trobaven com nosaltres, feien el sord per a pagar la contribució i els carlins s'emmenaven els dos primers que havien trobat.

Abans de deixar el poble d'Agullana, he de recordar a l'excursionista la seva església romànica del segle XI, dedicada a Santa Maria. Entre les coses antigues que criden l'atenció, conté dos vassins de coure rovellats, amb una inscripció circular que no he pogut encara llegir, però que considero que data del mateix any de la consagració de l'església.

Autor: Carles Bosch de la Trinxeria
Indret: Balneari de la Puda (Banyoles)

A mida que un s'apropa a Banyoles, el terreny volcànic és més característic. Passàrem vora l'antiga i notable església de Porqueres, de la qual res diré per ser molt coneguda i descrita pels nostres excursionistes i arqueòlegs. Voltàrem la part superior de l'estany, passàrem al peu de l'establiment termal, on una joveneta eixerida ens oferí rosquilles i aiguardent anisat. Ens dirigírem a la fonda.

No hi ha cap població a Espanya que reuneixi les circumstàncies de Banyoles: pla bonic, fèrtil, regat per l'aigua abundant que surt de l'estany, clima temperat al peu de serres que l'abriguen del nord-est i est. El seu meravellós estany, de gran extensió, és un vertader llac, que fa recordar els llacs de Suïssa; no en tenim cap altre a Espanya. Si Banyoles, amb el seu bonic pla i estany, les seves aigües sulfuroses abundants, fos a França o Alemanya, ja n'haurien fet una estació de banys de primer ordre amb hotels, xalets, kursaal, passeigs, parcs, barques i vaporets de recreu, etc. Però som a Espanya, en aquest pobre país desgraciat per la guerra civil, discòrdies, desgavells, i més que tot, la ignorància que ens endarrereix d'un segle, en comparació de les nacions europees.

Després d'haver dinat, pujàrem en tartana i fugírem cap a la nostra terra, on rebérem les abraçades de les nostres famílies i els nostres amics. Donàrem gràcies a Déu per la protecció que ens havia atorgat durant tan forçosa i perillosa excursió.

Autor: Carles Bosch de la Trinxeria
Indret: Plaça de l'Església (Mieres)

Mieres és una població bastant gran, enmig d'una vall fèrtil, rodejada de muntanyes, que forma un pla de prou extensió. Molt arbrat, closes vorejades d'oms i verns, esmaltades de belles floretes; horts, camps, canemals frondosos de molta gallardia; cases de pagès de bon aspecte. És país que hi deu ploure sovint, puix que sense regadiu el camp és tan verd que dóna gust. L'església, estil renaixement, gran, ben adornada, amb orgue.

El poble està dividit per una riereta on a penes passa aigua. La seva indústria consisteix a teixir fil de cànem i de llinet. Quasi a cada casa hi ha un o dos telers, d'aquells de la vellura, amb llur llançadora que fa un tric-trac sec i monòton.

Mieres ofereix una singularitat: en les cingleres que la rodegen per la part de tramuntana, s'hi veu una gran penya que en diuen el rellotge de Mieres. En efecte, en totes les estacions de l'any, quan fa sol, l'ombra que projecta aquella penya, marca les hores del dia i sobretot migdia, cosa que nosaltres vam comprovar. Es veu de lluny i serveix de guia als treballadors del camp.

Esmerçàrem la nostra estada a Mieres fent excursions pels seus voltants. Vèiem sempre sentinelles carlins que feien de talaia per les altures.