Eliseu Climent Editor (València), 1980
El cant de València
Jo sóc la llauradora que el mocador de randa
sobre el gipó de seda creua de banda a banda,
i duc brodà de roses la saia de setí,
el coll guarnit de rastres, d'anells les mans morenes,
i porte com a rajos de llum, sobre les trenes
la pinta i les agulles de perles i d'or fi.
Jo sóc la marinera que allà on lo cel s'acaba
vaig en la barca negra per dalt de la mar blava,
soltant al vent del vespre les veles del vaixell;
i quan a terra gire per lo matí la prora,
del fons de la mar quieta trac plenes a la vora
de peixos d'or i plata les malles del mornell.
Jo sóc la muntanyesa que, a l'ombra dels grans arbres
cuide els eixams d'abe11es, i los ramats de cabres
per los tossals flairosos i fondalades duc;
obri lo mas al pobre que ve a ma porta i resa,
file lo cop d'estopa junt a la llar encesa,
i la rondalla antiga li conte al nin poruc.
Són meues eixes planes i eixa gentil ribera
On, per a viure sempre, vingué la primavera,
fugint dels altres climes lo nuvolós hivern;
i sota la llei dolça de son amat imperi
cada jorn se renova, com milagrós misteri,
del sol i de la terra el maridatge etern.
Són meues eixes serres, on creix lo pi i lo roure,
fites del meu reialme, alçades per a cloure
del vent de tramontana los meus jardins preats;
serres que els castells rònecs porten en ses espatlles
com los corsers de guerra duien en les batalles
per defensar mes terres, als cavallers armats.