Rondaies mallorquines d’en Jordi des Racó. Tom V

Editorial Moll (Palma), 1980

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Pàgines: 130-131
Indret: Plaça del convent dels dominics (Manacor)

De com el Prior privà Sant Vicenç Ferrer de fer miracles


Pareix que St. Vicenç feia miracles a raig i roi, per pa i per sal; i de tanta de gent que compareixia en es convent demanant-li adjutori, no hi havia qui hi paràs ni qui s'hi oís, fins que ets altres frares se presenten an el P. Prior, dient-li:

—Pare Prior, això de Fra Vicenç de fer tants de miracles no pot anar pus. Aquest convent és pitjor que una fira; sa gent no mos deixen estar amb sossec: ni porem resar ni fer oració ni un sant remei. Se fa precís que Vossa Paternidat hi pos regit.

—Res, diu el P. Prior. Privarem Fra Vicenç de fer miracles, i és mal serà mort.

Dit i fet, cridà Fra Vicenç, i li diu:

—Ja n'heu fets massa, de miracles! ¡Fora fer-ne pus sense orde meua!

—No pas ànsia, P. Prior, diu St. Vicenç. Som fii d'obediència i prou!

St. Vicenç estigué a l'obediència, i a tots es qui hi anaven a demanar-li que else fes un miracle else deia:

—Fiets meus, el P. Prior me té privat de fer-ne.

Passaren uns quants dies així, fins que Déu compongué que en aquell convent hagueren d'adobar ses teulades. Hi pugen es picapedrers, i ¡hala a posar bé teules descarabutades des vent i a mudar ses rompudes o cruiades!

I heu de creure i pensar que assetsuaixí un picapedrer que anava i venia per dalt sa teulada mudant teules d'ací í d'allà, trevela, cau i redola qui redola rost avall, arriba an es cap baix de sa teulada i pren sa fua per avall.

Ets altres picapedrers ja el veien mort i fet benes totd'una que pegaria en terra. Afinen St. Vicenç que guaitava per una finestra, i tots li criden:

—Fra Vicenç!!! Feis un miracle, per amor de Déu!!! Aquí St. Vicenç diu an es picapedrer que queia:

—Ature't una mica, i aniré a demanar d'orde an el P. Prior!

Es picapedrer, que casi ja arribava en terra, s'aturà a l'aire, i St. Vicenç, corrents an el P. Prior a demanar-li d'orde per fer aquell miracle!

El P. Prior, com sent allò, se'n va corrents allà on era es picapedrer a l'aire. Romangué amb sos cabeis drets, com és natural, i s'exclamà:

—Fra Vicenç! es miracle ja l'heu fet! Ja que hi sou, acabau-lo!

Aquí St. Vicenç diu an es picapedrer que davallàs a poc a poc.

Aquest ho va fer així; i, com tocà amb sos peus en terra, se tirà de genoions an es peus de St. Vicenç fent-li mils de gràcies d'haver-li salvada la vida.

Aquí el P. Prior digué a St. Vicenç:

—Fra Vicenç, vos decant s'orde que vos havia dada de no fer pus miracles. Feis-ne tants com vulga el Bon Jesús.

I St. Vicenç tornà fer miracles, tai tirat. Això contava, com érem al·lotons, Fra Antonino, un fraret llec que quedava a Manacor, dels frares del Convent de St. Vicenç Ferrer d'allà.

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Pàgines: 106-107
Indret: Monument a Jaume I (Palma)

Sa llenegada des cavall del Rei En Jaume

 

Darrera es convent de ses Monges d'Inca, a sa costa des molins, surt una timba a flor de terra i fa una regata, una espècie d'arregussai.

Diuen que va esserel Rei En jaume, comperseguia es moros per esvair-los de Mallorca, un dia era dalt es Puig Major, i los me veu devers Inca.

¿I que fa ell totduna? Pega esclafit i esperonada an es cavall, i es cavall llongo, i se tirà just damunt aquella timba.

Es cavall llenega d'una pota, i tan fort aferrava, que va fer aquella llenegada, aquell arregussai, que encara s'hi veu ben senyat i ben coneixedor. An es moros al punt los hagué assolits, i es bocins més grossos que en deixà foren ses oreies.

Ell no s'hi posava per poc, no, aquell Rei. Ni se'n porien riure gens.

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Pàgina: 107
Indret: Monument a Jaume I (Palma)

Ses potades des cavall del Rei En Jaume

 

En es Coscois, per on passa sa partió entre Marratxí i Santa Maria, se veuen uns clots com a potades de cavall, i quan pujau an es castell d'Alaró, devers mitjan lloc, si ho mirau bé, també n'hi veureu de clots dins sa penya, que no ho pareixen, potades de cavall.

Diu la gent que les hi va fer es cavall del Rei En Jaume com perseguia es moros de la muntanya, i des puig de Son Cos  de Marratxí amb un llongo se tirpà an es Coscois de Santa Maria, i amb un altre an es castell d'Alaró.