Ajuntament de Barcelona (Barcelona), 1989
A ma mare
Teresa Arderiu d'Arús
Encara ahir, ple de goig i ventura,
en tos ulls mon camí clar s'hi mostrava,
encatifat de flors sols el trobava
perquè em guiaven ton amor i ternura.
Avui, sumint-me en dol i desventura,
s'és apagat la llum que tant brillava;
los ulls que ploraven quan jo penava:
mai més ai! veuré sa mirada pura.
Si ta virtut te cridava a la glòria,
si envejós de ma ditxa et roba el cel,
no et robarà ja mai a ma memòria,
ton desig veig a través l'immens vel:
— Per més que visquis en celest palau,
fins ser jo a ton costat, no tindràs pau.