Semprevives. Antologia poètica

Edició Fermar - 1963 - València

Autor: Enric Duran Tortajada
Indret: Torres de Serrans (València)

El portal dels Serrans

 

La mel dels anys la pedra ha tornat bruna

que Pere Balaguer va modelar;

l'antic portal, senyer i secular,

és or al sol i argent és a la lluna.

 

Sota l'arc triomfal, per sa fortuna,

la processó del temps s'ha vist passar:

multituds en continu penetrar

envers la ciutat blanca un temps moruna.

 

El riu als peus i a espatlles la ciutat

que defensa amb sa forta arquitectura

i salva d'hipotètics invasors,

 

el portal dels Serrans, emmerletat,

de bella estampa i colossal altura

evoca un temps de màxims esplendors.

Autor: Enric Duran Tortajada
Indret: Casa natal de Sant Vicent Ferrer (València)

El pouet

 

Humil -humil i pur- està el pouet

amagat en quiet pati soliu;

té el recinte un anímic atractiu

a més del físic d'apagar la set.

 

Beu de la limfa l'innocent xiquet

i l'home ja avançat i reflexiu;

hom s'acosta al brocal amb un motiu

de mal pregon o abast de benifet.

 

Pati d'ex-vots en el fogar del Sant

que l'aigua dona i la salut prodiga

per la gràcia del frare miracler.

 

Pati soliu, de l'esperit sedant,

on com saba de fe d'arrel antiga

brolla el pouet de Sant Vicent Ferrer.

Autor: Enric Duran Tortajada
Indret: Llotja de la Seda (València)

La Llotja

 

Somni de Pere Compte! Randat fet

en belles pedres brunes i admirables.

Palau magnífic que de venerables

i elevats instituts fores indret.

 

En el curs de cinc segles, gallardet

dels cívics monuments eres; notables

són eixos murs, tan bells i tan lloables,

des de la base al més altiu merlet.

 

Llotja dels mercaders! Lloc sumptuós!

Taula de Canvis! Consolat de Mar!

Capítols d'or del llibre històric fan.

 

Sols resta avui el joiell meravellós

del gòtic monument tan singular

com un record de la València gran.

Autor: Enric Duran Tortajada
Indret: Porta dels Apòstols. Tribunal de les Aigües (València)

El Tribunal de les Aigües

 

S'ouen, pausades, dotze campanades

-fosca veu de l'altívol Micalet-;

besa el sol del migjorn, en or desfet,

dels Apòstols les pedres irisades.

 

Les imatges, pels segles mutilades,

són ric dosser d'un Tribunal perfet

que en el magne poder dels Furs i el Dret

té ses decisions fonamentades.

 

-«Calle, i parle vosté»- diu la veu forta

del Síndic que s'imposa, amb la mà estesa,

i escolta del litigi el punt divers...

 

Fall ràpid de la Seu en l'ampla porta,

que on hi ha seny i justicia i honradesa

no cal la ploma i sobren els papers...

Autor: Enric Duran Tortajada
Indret: Ermita de Sant Antoni (Xàtiva)

Paisatge de Xàtiva

 

L'ermita de Sant Antoni

en la vesprada vernal!

Una carretera blanca

es perd en l'espés pinar...

 

Al fons, el castell altívol,

la collada del Montsant

i els cims esquerps del Vernissa,

d'or al sol crepuscular.

 

A baix, la vall. Un bell somni

de verds. Camps policromats

com facetes il·lusòries

de la gemma de la mar.

 

Semblen els blancs caserius

les gavines que, al posar

sobre les aigües, deixaren

sa nota clara, eternal.

 

Cim elevat de Santa Anna

que el cel vol acaronar;

aspra muntanya del Puig

que emergeix de l'arrossar.

 

Hortes, tarongers, pinedes,

muntanyes i palmerars,

poc a poc, tot, diluint-se

va en la dolça fosquedat.

 

L'horitzó és vermell encara

per on el sol s'ha enfonsat;

els teuladins -bells cantaires-

han deixat de refilar.

 

Solitud en el paisatge.

Hora d'enyor. Camp gemat.

El clar estel del crepuscle

al cel comença a brillar.

 

L'ermita de Sant Antoni

en la vesprada vernal!

¡Oh paisatge enyoradís

dels meus dies jovençans!

Autor: Enric Duran Tortajada
Indret: Parc de la Glorieta (Alcoi)

Glorieta

 

Té un bell encant emotiu

el diumenge ciutadà

Passeig sense sol. El dia

fa via cap a l'ocàs.

 

Un capvespre suau, dolç,

de cel pàl·lid i rosat;

un capvespre evocador,

nostàlgic, interessant.

 

Gents que venen, van i tornen

per sota l'espès arbrat;

unes parelles que passen,

ulls fixos, braç junt a braç...

 

No hi ha horitzó perquè el tanquen

els edificis gegants...

¡Què ofegador l'artifici

d'aquests jardins de ciutat!

 

Cada minut que transcorre

es torna el cel més opac.

s'han obert, entre les fulles,

els ulls de llum dels fanals.

 

Guaiten al cel les estrelles.

La gent retorna a la llar...

Riu una dona. La brisa

duu una tèbia olor de camp...