Fidel Giró Impressor (Barcelona), 1922
Com aquell que a les fosques s'ha quedat
bufa el cremell del llantió que expira,
aixís bufo les cendres del passat
per fer-ne ressorgir una guspira.
I la guspira esclata; resplendeix;
la gran ombra, entorn d'ell, un punt aclara...
però, filla d'un buf, amb el buf s'extingeix
i apar la fosca molt més fosca encara.