Edicions 62 (Barcelona), 1990
El cercle d'amics que voltava En Folguera era tanmateix divers. La seva paraula, dolça en lliscar, s'afilava agudament al contacte de la carn amiga i ens feia redreçar tènuement adolorits, disposats, però, a l'atenció que ens era requerida. Entorn d'ell, gent que sempre més ha anat d'ací d'allà esparsa, s'havia aglutinat, disposada a acceptar el seu guiatge, a escoltar la seva veu, perenne al nostre record, a seguir els seus consells refermats en la seva gosadia o en el seu seny, a encendre els ulls i els cors amb una de les roents guspires del seu i a protegir-nos gelosos sota la blavor gairebé divina dels seus ulls. L'encís d'aquella voluntat ardent, travada per la misèria per ventura transitòria del seu cos, ens havia subordinat sense adonar-nos-en a una autoritat que acceptàvem joiosament. Literats, artistes, periodistes, economistes, homes de ciència i fins i tot homes d'afers, coronaven llurs iniciatives amb les d'En Folguera, i la possibilitat d'atènyer belles coses irrealitzables se'ns presentava tot d'una.
Va escriure bells versos sense l'ambició d'ésser cap poeta cabdal, ans amb l'afany, tot actual, de conèixer a través de l'experiment poètic; va assajar rimes i ritmes, va esbossar cal·ligrames... Tant se val: l'endemà us proposava d'escriure una memòria sobre els moviments nacionals a la Bàltica o us reclamava un estudi sobre Maurràs, o us exigia —dolça persistència!— un assaig, dins un termini d'hores, sobre Sorel o Stendhal. I obeíeu. Quants de poemes, d'assaigs, de llibres devem els del temps de «La Revista» a En Folguera! (Quantes d'empreses haurien reeixit d'haver viscut.)
Home d'idees i home d'acció, patriota i universalista, poeta vivent i crític agut, cavaller de l'amistat, En Joaquim Folguera pot aconsellar, encara, els indecisos, i protegir amb el seu nom, inscrit avui a qualque vaga constel·lació celeste, l'empresa de reivindicar dia per dia la Idea que antany ens va fer atots col·laboradors en una obra comuna.