Sonets

Edicions 62 - 1979 - Barcelona

Autor: Francesc Vicent Garcia i Torres
Indret: Plaça de l'Església (Oristà)

LII.

A ROCA GUINART

Quan baixes de Montseny, valerós Roca,
Com si una roca de Montseny baixara,
Mostres al món ta fortalesa rara:
I, per a tu, sa fúria tota és poca;

A ningú al cap de tantes bales, toca,
Lo qual no veja, si et pot fugir la cara;
Que ton valor insigne no repara,
Tras falsa mata ni traïdora soca!

Tot aquest Principat fas que badalle,
Qui et persegueix de son, qui persegueixes
Ab mortal i fúnebre parassisme.

Qui tinga ton judici mire i calle
I diga't «senyoria», que ho mereixes
Per lo millor pillard del Cristianisme.

Autor: Francesc Vicent Garcia i Torres
Indret: Paeria (Cervera)

XXXIII

Timbau de Cervera en les Festes de la Concepció

Quan Cervera les festes de Maria
Amb metalls sonorosos publicava,
Lo poderós timbau aprés donava
I, per lo braç més dèbil, se regia,

La tremolosa llengua rebatia
Tant que la excelsa torre tremolava
I, en son dur idioma, pronunciava:
«Tot pur, tot pur és la Verge Maria!»

I, fetes dogmes sants les batallades,
La pura concepció celebra i canta
De la divina, celestial Princesa:

Què entranyes hi haurà tan obstinades
Que negar gosen, en la Verge Santa,
Lo que lo més dur bronze ja confessa?

Autor: Francesc Vicent Garcia i Torres
Indret: Palau Dalmases (Barcelona)

XXVI

AMONESTA LO AUTOR A LA JOVENTUT QUE NO S'AFICIONE A LA HUMANA HERMOSURA SINÓ ÚNICAMENT A DÉU I A SOS SANTS

Flaca parcialitat de ma ventura
De enemics poderosos rodejada,
On va aqueixa esperança mal fundada
Per gloria incerta i pena tan segura?

Què vana presumpció, què desventura
T'anima a la conquista senyalada
Del gust mortal, essent tan desditxada
Que para en miserable sepultura?

Si de la humana sort més poderosa
A la mes dèbil, amb igual tristesa,
Veus queixar-se a tothom de la Fortuna,

Muda l'intent, camina valerosa
A conquistar la perfecció i bellesa
De Qui porta entre peus al sol i lluna.