El País (), 2001
Sopa de Maremàgnum (Fragments)
L'odien, per lleig, els arquitectes. L'avorreixen, per sorollós, els veins dels barris propers. És enorme, obre cada dia de l'any I té un aparcament dividit en seccions que porten el nom d'un animal I que permeten al conductor identificar-se amb una o altra bèstia, segons sigui l'estat d'ànim. Es diu Maremàgnum però des que, per error, la meva filla el batejà com Malemàgnum, m'agrada anomenar-lo així. Les escales que comuniquen l'aparcament amb la superfície empudeguen amb una mena de barreja de pixats i desinfectant. Quan, molt tard, tanquen les discoteques, alguns desaprensius desboquen la incontinència urinària. Abans de l'allau del migdia, quan encara hi regna la calma, els cambres i cuiners dels restaurants mengen en una taula apartada. Gairebé no parlen. Potser perquè procedeixen de països diferents i hi estan de passada. N'hi ha de pakistanesos, filipins, equatorians, italians, coreans, xinesos, peruans. Entren i surten per les portes d'emergència i sortides d'incendi, arrossegant contenidors que sobreixeixen mentre que , de reüll, contemplen com, darrera dels grans finestrals, els vaixells arriben, bo i protagonitzant un envejable ball de banderes. Onegen al vent: noruegues, angleses, turques, buscant amarrament en aquest port globalitzat amb, per una banda, turistes en viatge de plaer i, per l'altre, personal de serveis multiracial. [...]
A la nit, els caps de setmana, es masteguen alguns moments d'intensa confusió i es consumeix i es beu i balla i, de tant en tant, hi ha creuament de paraules, empentes, mirades d'odi, retrets, insults i provocacions que passen de la ratlla. L'energia que conflueix en aquest lloc, tan criticat pels sibarites, els caps de setmana es desintegra com l'àtom. Pallassos i paelles, boleres i ressaques, màquines lectores de futur i aparadors amb pokèmons d'oferta, la realitat explosiona en mil trossos i arriba, aleshores, el moment o d'anar-se'n o d'entrar a l'Imax per contemplar algun documental sobre dofins fan lliscar la viscosa anatomia per una pantalla al·lucinògena o de prendre's una cervesa i repensar mentre arriben hordes de tipus que viuen i treballen a Catalunya i que res tenen a veure amb aquests salvadors d ela pàtria dia sí i dia també diuen saber-ho tot de nosaltres, representar-nos, defensar-nos, interpretar-nos. Aquell que vulgui saber de què va aquest país, hauria de passar una temporada aquí, al maremàgnum, territori guanyat al mar, república comercial independent.