Gràfiques Marina (Barcelona), 1982
Bor
Proper del mont, amb grup nodrit de cases,
de l'immens pla amagat, es troba Bor,
de grans tresors voltat i oint les frases
de la cançó del riu plenes d'amor.
I mira ençà, en les vessants amplíssimes
del riu que les rega, els més fecondes prats.
Enllà les terres de cultiu riquíssimes
i entorn les feixes, costes i serrats.
Aquí les eugues amb pollins entre elles,
allí un estol de vaques amb vedells,
allà a les costes un ramat d'ovelles,
cabres, cabrits i enjogassats anyells.
I al veure-ho enorgulleix sa faç serena,
però on brolla el riu, son major orgull vegí:
La Fou; la gruta de misteris plena,
que no hi ha al món qui n'hagi vist la fi.
D'entre ella neix el riu que la llur prada
rega, atansant-se al proper Badès;
el riu que canta la cançó rimada
que entre les coves de la Fou ha après.
La vila
Vora del riu que els hi va fent carícies
com una mare al fill en el bressol,
enfront d'un pla de camps, per més delícies,
dalt d'un turó, de cases hi ha un estol.
Com un castell que feble s'esboldrega
enllà s'aplana, eixampla's i es fa gros;
per ocupar l'espai, entaula brega,
l'espai del riu de l'Ingla al Montarròs.
D'aqueix turó, jo un dia vaig lloar-la
i vaig poder enlairat guaitar-la a pler,
no crec que hi hagi al món qui al contemplar-la
no faci goig la vila de Bellver.
I que és bonic el veure llurs llosades,
escalonant-se, amb son color mig blau;
apar que en marbre ses parets formades
la vila sigui un majestuós palau.
I ho sembla més perquè al cap de l'escala
d'aquell palau engarlandat de flor,
sobre l'església el campanar, fent gala
de son cabdill, se sent triomfador.
Talló
Heu-vos aquí un veïnat
d'aspecte rialler
que es mostra tot joiós
al mig d'un pla ajaçat.
Davant hi té Bellver
i a prop el Montarrós.
Un ample pla riquíssim
de camps i verda prada
com un florit verger
li'n dóna el fruit dolcíssim
amant com una fada
que dóna el bes primer.
Perxò la Verge Pia
del celestial miratge
braçant-ne l'infantó,
el lloc de la Batllia
del qual volgué l'estatge
sols fou el de Talló.
Santa Eugènia
Com violetes de l'arbre en la soca
rebent lleus besos del dolç sol de marc
al peu del campanar, mansoi s'ajoca
gojant llurs ombres un grupet de llars.
Dalt d'un turó, a qui, com capell, íntegre;
mira al migjorn conreus entre els serrats,
però a l'altre entorn, d'allí es perllonga al Segre,
hortes, campanyes, arenals i prats.
I rep l'escalf de cap a cap de dia
del raig febeu qui el fa color somort
i als braços flonjos de Morfeu somia
gitat entorn del campanar que és tort.
Santa Magdalena
Prop de Nèful, sota el mont
allà al cap d'una carena
hi ha Santa Magdalena
de tristesa fent pregon.
Té de cases un aplec
entre feréstega campanya
i els plans guaita de Cerdanya,
de ses costes frec a frec.
I frueix amb gran daler
l'ocellada quan refila
i està en terme de la vila
de la vila de Bellver.
Pi (fragment)
Alçant-se entre els arbres, de testa blavosa
al temple abraçant-se hi ha el campanar
que amb brots de l'arbreda la creu té confosa,
al seu petit poble sovint sol cridar,
a Corteriu, Nèful, les cases costanes
i les que prop mira del grup el Pedró...
I riu i campanes,
amb els ocells canten l'eterna cançó.
Pedra
A les ombres de l'arbreda
que un torrent dóna ufanor,
hi ha un grupet de cases: Pedra,
més enllà de les de Bor.
Més que aquell s'amaga encara
recolzant-se als peus del mont;
més que aquell l'envolten costes
serralades i turons.
Entremig, mira riquíssims
els seus prats i els seus conreus,
dels arbrats la gegantesa
i els ramats del cabal seu.
Del torrent que en beu les aigües
n'ou etern un remoreig,
de l'arbrat que l'engarlanda
com zumzeja al grat del vent,
de la seva conreuada
crits i cants dels llauradors,
remors de grills i cigales
i d'ocells una cançó.
Per tot brolla l'alegria.
La perfumen els serrats
fronda i prats que fan florida
i és de la Batllia fita,
puix s'asseu als seus llindars.
Prullans
Amb quin delit del bosc he davallat,
per escalar la testa del serrat
que en sa figura mònstrua i ferotge,
els camperols hi tenen el rellotge.
Puix que el forat del penyal seu, etern
el Sol tant a l'istiu com a l'hivern,
malgrat que el veu des que ix al serrat batre
hi entra a les onze, en fuig a les quatre.
A dalt d'ací he muntat, perquè mos cants
de prop puguis oir-los, oh Prullans,
ensems que arribaran a tes masies,
d'un pobre cantador les alegries
que sent al contemplar la llur bellesa.
Guaitant-te vaig passar-me la infantesa,
poble rialler d'enfront de la Batllia;
mes de mirar-te vaig deixar aquell dia
en què partí per a llunyanes terres;
ai, però trobí a mancar les teves serres
car jo lluny d'elles d'enyorança moro.
Ja que en les llunyanies jo t'enyoro,
avui del meu llaüt polsant les cordes,
vinc a mirar si mes cançons recordes
que del riu Segre a la ribera oposta
el vent portava vers ta immensa costa.
Escolta-les, Prullans, aqueixes cançons mies,
car són el fruit d'aquestes alegries
que em comblen el meu cor, veient-te alegre
que els teus conreus i prades vora el Segre
bo i somrient de fit a fit esguardes.
Al veure aquelles i aquestes tan gallardes
orgull exterioritzes i alegria.
Guaita quins termes, dins a la Batllia
que ufans com llurs planúries te'ls ovira.
Quan d'orient del Sol la immensa pira
n'ix amb sos raigs daurats d'entre les ones,
als cims més enlairats dels que et corones
dóna, aquell que és dels astres el més regi,
dels seus petons primers el privilegi.
Adéu, poble el més bell de la Solana.
Me'n vaig a dalt d'aon vegi a pler la plana.
Si bé amb l'estol de cases m'enamores,
el teu rellotge repicant les hores
em fa adonar de sobte,
que allà un turó m'espera prop d'Olopte.