Discogràfica Blau (Palma), 1987
Com una verge nua dins la mar,
com una estrella musa d'un poeta,
com una tendra i dolça companyera,
no li faceu mal...
Com una perla hermosa i natural,
com el somriure de la nostra reina,
com una rosa fresca en primavera...
No li faceu mal,
no li faceu mal,
no li faceu mal,
és Cabrera.
Com una mare encona el seu infant,
com el llunyà cantar d'una sirena,
com el volar tan suau d'una oronella
no li faceu mal...
Assegut damunt s'herba
de s'era d'en Pep Mercader.
Gent que passa, sé que se demana:
en Penya, ara què deu fer?
Assegut damunt s'herba de s'era
ningú sap lo que fa ni què espera;
assegut damunt s'herba
de s'era d'en Pep Mercader.
Amb sos cans com a millors amics
-barallant-se per més fer-
tenc es cap ple de mitges idees,
un sentiment, llapis i paper.
Són cançons a trossos començades
són cançons que ja són acabades,
assegut damunt s'herba
de s'era d'en Pep Mercader.
I a poc a poc passa s'hivern llarg
i a poc a poc ve s'estiu
tot lo passat sa cançó ho diu,
assegut a s'era, espera qui espera...
Assegut damunt s'herba
de s'era d'en Pep Mercader.
Gent que passa, sé que se demana:
en Penya, ara què deu fer?
Assegut damunt s'herba de s'era
ningú sap lo que fa ni què espera;
assegut damunt s'herba
de s'era d'en Pep Mercader.