Ara (Barcelona), 2021
Els turistes britànics, concretament. Aquest cap de setmana s'han tornat a veure a Magaluf, i concretament al carrer Punta Balena, grupets de turistes britànics que celebraven, amb abundància d'alcohol i substàncies, la classificació de la seva selecció de futbol a les semifinals de l'Eurocopa (si la final arriba a disputar-se entre Anglaterra i Espanya serà una ocasió històrica, i aleshores caldrà que hi tornen amb molta més energia). Els turistes en qúestió anaven, com diem, convenietment assaonats i feien el gamarús a consciència, però no deixaven de protagonitzar allò que en diríem una nit a Punta Balena de baixa intensitat. Es trobaven a faltar les aglomeracions de gent completament fora de si, els comes etílics que acaben generant una factura de 50 milions d'euros al sistema sanitari públic balear, les defecacions i sessions de sexe a peu dret al mig de la via pública, així com els robatoris, la prostitució, el joc, les drogues, les violacions i tot allò que ha convertit Punta Balena, i Magaluf, i Mallorca, en la marca de referència del turisme porqueria europeu. Sense descuidar-nos de la joia de la corona, el balcòning, que aquesta vegada tampoc no es va consumar. Però la vinguda d'aquestes primeres tropes de borratxos procedents de la Pèrfida Albió (ara que fins i tot ja s'ha produït el Brexit i venen de fora de la Unió Europea) ha calmat una mica els sospirs dels empresaris del sector turístic que han plorat durant tots aquests mesosla seva absència. Bécquer representava la nostàlgia en les orenetes que feien niu al balcó de la seva estimada; els hotelers la idealitzen, en canvi, en els turistes que van a tirar-se des dels balcons dels seus establiments.