Un llac en flames

Quaderns Crema - 2009 - Barcelona

Autor: Hilari de Cara i Casaleiz
Indret: Església dels Dolors (Manacor)

Tornà a veure la torre de l'església gran esmolada com un grotesc punxó sagnant sota la llum del sol que declinava. Mirà el rellotge. Marc ja devia ésser allà baix, al cementeri. Va descendir a tres-cents peus. Varen començar a desplegar-se camps, cases, carreteres, carrers polsosos, edificis, i davant seu es va fixar el perímetre adesat del cementeri. Pitjà els gas a fons i estudià els cimals dels murs i dels xiprers que s'hi acostaven. Davallà fins als deu metres d'altura. Vagament va veure com un grup de persones s'acostava vertiginosament al morro de l'avió. Passà com una exhalació per damunt d'ells. Li va semblar que alguns agitaven els braços i d'altres es llançaven a terra. Estirà la palanca i descriví un immelmann. Tornà a ascendir a uns mil peus. Mirà a la seva esquerra. Veié el cementeri. Deixà passar uns quants minuts, aleshores posà el peu esquerre enèrgicament al pedal i va empènyer la palanca cap a l'esquerra i a fons. A poc a poc aparegué en la llunyania una altra vegada el cementeri. Quan el sobrevolava entre els cims dels arbres va saludar unes figures que es movien a terra. Va fer un altre tirabuixó damunt dels turons i es dirigí cap a l'oest. Se sentia bé. Va pensar en Marc, en els pares de Marc, en l'avi Marc. Quatre vells records vius i distants de la seva infantesa, de la seva vida.

Autor: Hilari de Cara i Casaleiz
Indret: Port (Ciutadella)

Finalment, es començà a obrir la claror. Davant seu, encara distant, s'alçava la costa de Menorca. En Damià rectificà lleugerament el rumb. Aviat varen distingir l'entrada del port de Ciutadella. No hi havia moviment de vaixells, però als pocs minuts començaren a rebre senyals de llum. En Damià féu sonar la campana de la barca. Una vetusta patrullera grisa es dirigia cap a ells. En arribar a prop, l'avi explicà a crits que havien fugit de Mallorca. Els donaren escorta a través dels penya-segats fins als molls. El guàrdia civil encara dormia com una soca. L'avi saltà a terra amb en Sebastià i digué a un grup de mariners armats que duien un hostatge, i els pregà que no li fessin mal, que era un bon home. En Damià encara era a dins de la barca. Se sentiren dos trets seguits i ràpids. Dos mariners botaren dins la barca. En Damià mirava foscament l'interior del balou, deixà caure el màuser sobre la coberta. En el darrer moment havia alçat el canó del fusell i els trets havien foradat la fusta del balou per damunt del cap d'Ignasi, el guàrdia civil. Per la seva ment voltava la imatge del cadàver desfigurat de son pare cosit a trets.

Autor: Hilari de Cara i Casaleiz
Indret: Port de Pollença (Pollença)

Havia arribat a una certa amistat amb el carrabiner, ara guàrdia civil, que era un home típic de l'època. No havia pogut triar en quin bàndol havia d'ésser, tot li havia vingut donat i fet, havia trobat una bona feina, vigilant un parell de barques al port, i d'allà on era, al moll, cada dia, veia passar el temps, durant més d'un any, el trànsit dels estius amables i ferrenys des del 1936 a les tardors, les pluges, les boires, els raors, els verderols, les llampugues, qualque llagosta, i els hidroavions amb quatre bombes als costats, que sinó feia mal temps s'enlairaven deixant renou i solcs d'escuma a la mar de la badia, prenien altura, es dirigien al cap de Formentor i desapareixien darrere les muntanyes cap a tramuntana, rumb a Barcelona. De moment duia una guerra plàcida i tranquil·la, i ara ni tan sols el cridaven per afusellar ningú. Potser que el veien massa gran per segons quines coses, i, efectivament, als seus gairebé seixanta anys, ja no estava per a gaires heroïcitats ni esforços.

Aviat va passar tot el mes d'octubre, i a l'avi li varen arribar notícies que el cercaven pertot. Alguns dels vilatans l'havien involucrat en el fals Complot de Na Morlanda, i dos acusats en el cas havien donat el seu nom, tot i saber que havia fugit de casa seva, potser a instàncies dels acusadors que els torturaven, per ventura procurant llevar-se responsabilitats de damunt en un intent de salvar-se, afegint més llenya al foc que assetjava don Marc.