Unitats de xoc

Edicions 62 - 1983 - Barcelona

Autor: Pere Calders i Rossinyol
Indret: Parc Ribalta (Castelló de la Plana)

Castelló de la Plana ens produeix una impressió estranya. Des que hi hem posat els peus, ens ha semblat una ciutat coneguda, en la qual no podem sentir-nos forasters de cap manera; hi arribem que fa un sol magnífic, com a final d'un matí que ha començat gris i ennuvolat. Després del fred que hem passat pel camí, el bon temps de Castelló, l'escalfor del sol, la calma de les coses i les persones que veiem pels carrers, ens encomanen una pau interior que atenua el neguit que ens dominava.

A la Comandància -hi hem trobat fàcilment- hi ha una guàrdia de carrabiners joves, forts, armats amb fusells moderns. Deixem l'equipatge en un racó de l'entrada, ajustant-nos, després d'haver-ho col·locat tot al lloc on podia fer menys nosa, a unes disposicions molt encertades del caporal de la guàrdia.

Pugem una escala de casa de senyors, una mica tronada, i arribem a les oficines de reclutament; tot és ordenat, net; ningú no podria endevinar, mirant el terra i les parets, que es tracta d'una dependència oficial. Els oficinistes són amables i faciliten les coses, i hi ha un tinent que coneix molt bé allò que signifiquen els galons que porta a la màniga, i sap atenuar la desorientació dels nous reclutes i els ajuda a passar endavant.

Ens arreglen els papers, ens fan posar la signatura al peu d'uns llargs formularis que no llegim, perquè fet i fet els hauríem de trobar bé, i després ens diuen que cal presentar-nos a l'oficial cap de la Secció de Camuflatge, perquè registri la nostra entrada i ens autoritzi el val per a recollir l'equip.

Autor: Pere Calders i Rossinyol
Indret: Plaça Porta del Sol (Castelló de la Plana)

Ara, sense haver anat al front, ens hem adonat ja de la inconsistència d'aquest panorama intel·lectual. És clar que Castelló és una rereguarda tan pacífica com les que ho puguin ésser més de la Península, i té bars, cinemes, un teatre municipal, noies boniques que animen els diumenges amb desfilades de carrer, i botigues on és possible trobar conserves de fruita, salses i condiments de luxe, i tot de coses que obliguen a pensar que la guerra no passarà mai per Castelló. Però dintre el sistema d'aquesta vida apacible, nosaltres, els carrabiners i els soldats, constituïm un món a part. Hem vist, en les Cases de Repòs, la carn trossejada d'amics nostres, que valien almenys tant com nosaltres, i sabem que amb la mateixa simplicitat que hom ens dona l'ordre de posar-nos a la disposició d'un comandant per anar a Suera i Alcúdia, pot ésser disposat -com passa cada dia amb altres ciutadans tan qualificats com nosaltres- que ens incorporem a un batalló de xoc per anar a Terol, o a Pozoblanco, o a qualsevol front que necessiti gent per a fer marxar la guerra.