Club Editor (Barcelona), 1976
La rosa de Xàtiva
Secreta -així un cilici dins l'ombra d'una túnica-
s'ha obert, tota sagnant, als peus d'un taronger.
L'he preferida als fruits il·lustres, perquè té
aquest perfum tan íntim i fort d'ànima única.
L'he collida a l'aurora -com un soldat obscur
que, marxant dia i nit, té per tota fortuna
l'esperança, els camins llunyans, el vi, l'atzur...
I tens la fosca sang dels déus ¡o rosa bruna!
-Somni d'una alba, haurà perdut ben aviat
aquesta sang subtil que la va omplir d'esclat.
Fugaç també, l'amor veu perdre així la seva.
Però queda per sempre el perfum, que s'eleva
com el deix de l'encens en un temple oblidat...
Jo us dono aquesta rosa. ¿Es això, amiga meva?
Amarint (fragment)
L'ombra inundava l'hort. Bevies. No el vas veure.
Inclinat damunt teu entre les rames d'heura,
un àngel tenebrós et contemplava -bru
i trist i ardent i bell i assedegat com tu-.
I una rosa esfullava, baptisme de suplici,
sobre el cabell, que et frega el cos com un cilici.
L'àngelus de la tarda s'ha evaporat.
Tu vas
per l'erma muntanyola. S'espargeix al teu pas
el perfum del timó. Els xiprers del Calvari
s'alcen, negres, damunt l'horitzó sanguinari.
Busques l'ensomni ombrívol dels teus dies sofrents.
Ets una font que marxa. T'escabellen els vents.
Ets una font que busca la boca ardent que hi begui,
l'eixut supliciat que s'hi desassedegui.
La llum religiosa del capaltard t'ungeix
i calma a poc a poc tot allò que sofreix.
Una mà sobre el pit, flotant la cabellera
al vent, els ulls mirant enlaire i endarrere
¿què esperes, esperit distès igual que un arc?
Amarint, el teu nom entre els noms és amarg...