Editorial Selecta (Barcelona), 1960
I, acabada la sua oració, tornant-se'n en sa casa, com los negocis mundanals lo tinguessin encara empatxat, estec per tres mesos que amb diligència no posqué en les dites coses treballar, mes venint la festa d'aquell gloriós cieraf mossènyer sent Francesc, i oint lo reverend mestre el sermó d'un bisbe qui en la dita festa predicava dient i recontant com lo gloriós mossènyer sent Francesc, deixades totes les coses mundanals, s'era totalment donat al servici de la creu, fonc tocat dintre les sues entramenes, i deliberà que, venudes les sues possessions, ell faés atretal. I de fet, deixada certa part de béns per sustentació de la muller i infants, anà-se'n a l'església de sent Jacme, i a nostra Dona de Rocatallada, i a diversos llocs sants, per suplicar a nostro Senyor que l'endreçàs en aquells tres propòsits que havia deliberat fer.
I de fet anà-se'n a Nostra Dona de la Reial per pregar nostro senyor Déu que l'inspiràs què faria del dit moro. I, com hagués feta oració aquí per tres dies, i fos molt meravellat que lo seu esperit no es reposava en dar-li mort o vida, ans estava en aquella perplexitat mateixa, amb gran tristor tornà-se'n a casa sua; i com passàs per lo càrcer on lo catiu era, trobà que lo dit captiu se fonc penjat amb la corda amb que estava lligat. Féu, doncs, gràcies lo dit reverend mestre a nostro Senyor qui l'havia tret d'aquella gran perplexitat, per la qual tant l'havia suplicat.
De la qual cosa molt alegre lo dit reverend mestre, amb grans llàgremes féu moltes gràcies a nostro Senyor d'aquella gràcia tan meravellosa; i encontinent, davallant de la dita muntanya, anà-se'n prestament al monestir de la Reial, per ço que pus apertament posqués ordonar los dits llibres; i de fet ordonà un molt bell llibre, lo qual apellà l'Art Major, i aprés l'Art general, sots la qual art aprés molts llibres compilà per la capacitat dels hòmens il·literats...
I l'endemà de matí llevant-se, no curant de la visió que la nit passada havia haguda, tornà a dictar aquella vana i folla cançó que començada havia, i, com altra vegada aquella hora i en aquell lloc mateix tornàs a escriure i a dictar aquella mateixa cançó, altra vegada nostre Senyor li aparec en creu en aquella forma mateixa, de la qual visió ell molt espaventat que no de la primera, lleixades totes coses, anà's metre en lo llit. Ja sigui per això, aquella folla voluntat ell no lleixà, ans bé, aprés pocs jorns, tornant ell en acabar aquella cançó i no curant d'aquelles visions meravelloses, fins que terçament, quarta i quinta li aparec.
...i com lo dit reverend mestre hagués la dita obra acabada, muntà altra vegada al puig de Randa, i en aquell lloc on ell rebé aquella gran il·lustració, ell féu edificar un ermitori, en lo qual estic per espai de quatre mesos, dia i nit suplicant a nostre Senyor que aquella Art que havia ordenat fos a honor sua i a profit de la santa fe catòlica, i que li plagués aquella prosperar.
Aprés, doncs, totes aquestes coses, muntà-se'n lo dit reverend mestre alt en una muntanya apellada Randa, la qual no era molt lluny de la sua casa , per ço que aquí millor posqués nostro Senyor pregar i servir. I, com hagués estat aquí quasi vuit dies, i un dia estigués contemplant i tenint los ulls vers lo cel, en un instant li venc certa il·lustració divinal, donant-li orde i forma de fer los dits llibres contra los errors dels infeels.
I en aquell temps impetrà lo dit reverend mestre, del dit senyor rei, ésser edificat un monestir en lo regne de Mallorques, ben dotat de possessions, en lo qual posquessen viure tretze frares qui apreguensen la lengo morisca per conevrtir los infeels, als quals tots anys fossen dats cinc-cents florins d'or per llur sustentació.
Remembrant han frares menors
Lo Salvador, qui volc vestir
Ab si lo sant religiós,
I han fait Miramar bastir
Al rei de Mallorques amorós.
Blanquerna
Quan veig la terra i la mar,
i lo cel i oig aucells cantar,
adoncs sent al cor tal dolçor
que anc no la sentí major.