Editorial Selecta - 1972 - Barcelona
Joc I: endevinar personatges
A N'Enric, el meu germà gran
—Jugam?
—A què?
—Veiam.
—A endevinar personatges.
—M'agrada!
—I a mi: fet!
—Jo endevin. Començau.
—Ets tu que has de començar.
—Natural.
—Teniu raó. Va: home o dona?
—Home.
—Viu o mort?
—Va esser molt viu, però ja és mort.
—Contemporani?
—Sí.
—Europeu?
—Psch!...
—Idò espanyol...
—Sí.
—Conegut?
—Conegudíssim.
—Professional?
—Sí, de tot.
—Però específicament?...
—Ah, tu demana i ho esbrinaràs,
—Advocat?
—No. Però féu lleis.
—Metge?
—No. Emperò en salvà uns quants i en mata molts.
—Apotecari?
—No, però receptà a voler.
—Arquitecte?
—No. Emperò va fer aixecar llocs monumentals.
—Enginyer?
—No, però lo seu eren els embassaments.
—Veterinari?
—Hala vés!
—Pareixes beneit, encara no ho endevines?
—No, què hi puc fer?
—Res, segueix.
—Mudà d'orientació, almenys.
—Sí, sí. A veure: artista?
—Ja ho crec!
—Escriptor?
—No, però publicà cosa amb disfressa.
—Poeta?
—Ni mica!
—Pintor?
—No, emperò la va pintar molt.
—Actor?
—Déu n'hi do!
—Català?
—Mai! Què dius?
—Era de cine?
—Dirigí i protagonitzà, sí.
—Ja està: en Juan de Orduña!
—Hala vés! I tu on has viscut aquests darrers quaranta anys?
TELÓ RÁPID