18-VII-02, DIJOUS
Vicente Núñez (Nuevos sofismas): «Un siquiatra es por definición un mal fotógrafo».
Construïm Pepe i jo, a la casa del Maset, un banc de pedra. Durant anys, segles, això és el que s'ha fet a Vilafranca, en tot moment i condició: carrejar pedres, amuntegar-les, fer-ne parets, casetes, pous o el que siga. Deixar-ne lliures els camps. Veient com Pepe arregla les lloses que jo li vaig transportant -una sobre dues, el principi constructiu sagrat de l'arquitectura de la pedra en sec- pense en aquesta activitat immemorial, aquesta relació íntima, solidària i desvalguda entre els homes i les pedres. Ara nosaltres en fem un ús recreatiu, però durant generacions i generacions els vilafranquins han plorat i rigut transformant el seu paisatge pedra sobre pedra, desafiant la natura i ordenant un món que encara ara és el territori més característic, en tot el Mediterrani, d'aquesta mena de construccions.
La gramàtica de la pedra endureix perquè desafia Sísif -repta, impertèrrita, l'ordre dels deus.