2 d'abril de 1947
Ahir al vespre, a can Puig i Cadafalch, la festa anyal de l'Institut d'Estudis Catalans. Molta gent; tanta com n'hi cabia. Acabada l'adjudicació dels premis de l'Institut, en Coll, secretari de la SCEH —filial—, llegeix el veredicte del Premi Rubió i Lluch. No el van adjudicar, i van donar dos accèssits: el primer a un treball sobre en Fabra, de Josep Miracle, i el segon a l'estudi sobre la novel·la històrica a Catalunya que hi vam presentar la Maria Teresa Boada i jo. La redacció del veredicte feia la impressió que ens perdonaven la vida; fins el mateix Coll es va venir a excusar. Hi ha una mena d'erudits que, fora de l'erudició, no els interessa res més. Per a ells, un estudi que obre el camí per conèixer un tema i que conté un considerable esforç de visió històrica i d'anàlisi crítica no té cap importància, ni tan sols en els moments que vivim. En Sagarra ens va dir: «Hi ha gent que no saben anar pel món... No en feu cas!» Així i tot, m'ha dolgut. Sobretot, per la Maria Teresa. He portat a relligar una de les còpies i la hi regalaré.