2 de gener de 1941
Any nou, vida nova! Avui hem instal·lat el despatx de casa —Petritxol, 5— en el pis principal, on vivien els avis i on visqueren les ties fins prop de la guerra. Quan vaig arribar em vaig trobar amb les obres fetes i el treball començat, però el meu pare no s'havia decidit a abandonar l'entresòl, on l'avi l'havia tingut. Té el cap tan clar com sempre, però una certa timidesa a prendre resolucions. És el símptoma més marcat que li trobo de vellesa. El cas és que dies enrere jo li vaig dir que calia fer una cosa o altra i, amb la seva conformitat, jo he pres les decisions que calien. Avui hem començat a treballar a dalt. El despatx era obert a l'entresòl des del 1884 i m'ha dolgut molt deixar-lo: tenia un caràcter extraordinari —algú deia que semblava un despatx de Dickens— i l'enyoraré. Ara, com a estar, estarem més bé a dalt. Jo m'he quedat per a mi la peça que en temps dels avis havia estat la «saleta xinesa», amb tots els mobles i estris que els avis van comprar en l'Exposició del 1888; no sé si fa prou per a un despatx, però té encara el caràcter d'aquell temps, que hem mirat de conservar tant com hem pogut en la nova instal·lació. El despatx del meu pare és a la sala gran, que fa molt bonic; el d'en Joan, a la que havia estat saleta, amb l'escalfapanxes. En el que havia estat vestidor de l'àvia s'hi instal·la, tanmateix, en Pere Puig Quintana. A l'entresòl, en Joan es queda per a les administracions les dues peces de fora; la gran, a dintre, servirà d'arxiu, però l'hem d'organitzar.