A la Casa Negra, la Casa Fosca han obert les portes de pinta en ample i penjat arreu llums d'encruia. El vent d'una bufada ha apagat un parell de flames que, de seguida, el porter ha tornat a encendre. La llum taca les bigues de llenyam vermell que aguanten el sostre altíssim i clapeja alguns rostres de sants que badoquen des de la fosca dels quadres. Un parell de familiars del Sant Ofici han sortit a rebre aquella tropa que en Ripoll, tot ufanós, encapçala. Ja mos n'anàvem a jeure, quan mos ha arribat es teu avís, diu un d'ells a l'ajudant de l'Agutzil. Ja duia a mig passar sa camia... però ha valgut la pena fer esperar sa son. Jo que ho trob, contesta Ripoll. Ha estat una bona pescada i tot gràcies a mi, que hi he posat s'ham.
Fan passar tothom cap a l'esquerra, i travessar dues cambres mal il·luminades. En una tercera, on hi ha cadires envoltant les parets i una taula escriptori, els manen deturar-se. Madó Grossa, la seva germana Aina, i la sastressa Valleirola, s'han assegut. Res d'asseure's, bergantes! Agontau a peu dret, que es sa vostra obligació, no sigui cosa que vos faci estar de genollons, mana Ripoll, que ha seguit els ostatges fins allà. I altra vegada les obliguen a posar-se en fila una darrere l'altra i les separen dels infants. Es nins vendreu amb mi, diu un altre familiar que acaba d'entrar amb una llumenera. Els donarem aliment. Un poc de xulla, riu l'ajudant de l'Agutzil. Es nins i tu, Aina Cortès de Cap de Trons, vendreu amb mi. Els nins travessen un pati i pugen al pis de dalt, precedits per un criat del Sant Ofici. Aina no. Aina és conduïda per un home llarg, amb sotana d'escolà, a una cambra de la planta baixa, ben enfora d'on són els altres. En entrar pega un crit. Un bagul gros vorejat de quatre atxes enceses és al mig de la sala. Però dins no hi ha cap mort. Has tengut sort, li diu aquella mena d'anguila que du sotana. Aquest taüt es preparat per Don Joan Montis, que està a ses darreretes. Pots emprar-ho fins demà pes teu infant. Demà abans d'enterrar-lo, ja anirem a cas fuster a manllevar-li una caixa. Amb un no res bastarà... Aina calla. Deixa el nin dins aquella barca sense rems on el seu cosset diminut es perd com una busca. Vaja un rufai, comenta la granera que du sotana, abans d'anar-se'n.