A la Venus del Clos
Presideixes el jardí
amb ton posat majestattic,
harmoniós, enigmàtic,
del fornícul dins l'ombrí.
La salabror et malferí
com el temps, que passa erràtic,
amb crueltat de fanàtic
llatzerà el teu cos diví.
En baixar la graonada
de grisos carreus formada,
quan ja s'entrà al Clos silent,
ta formosar no extingida
l'ànima ens fa enfervorida
amb flames d'encantament.