A les sis en punt de la vesprada, s'acaba la sufocant espera. El volteig de les campanes de la basílica, la música que prové del carrer i l'orgue anuncien l'arribada de la processó al temple. Per la porta principal, entra la Verge, acompanyada de les dues Maries. Comença la representació. Les veus s'apaguen i només el brunzir dels ventalls acompanya el plany de Maria. És el primer acte del drama que conta la mort i l'Assumpció de la Mare de Déu. A partir d'aquest moment, es desplega tot un magnífic retaule bíblic: els laments de la Mare de Déu que ressonen a tots els racons de l'església; l'esclat de l'orgue, dels aplaudiments i de la traca que anuncia la davallada de la Magrana, un espectacular artefacte barroc que s'obri en l'aire i es converteix en una palmera, en un dels moments més emocionants de l'obra; el cant de l'àngel que anuncia a la Verge la imminència de la seua mort; l'entrada dels apòstols cantant el Ternari, una bellíssima peça polifònica; la davallada de l'Araceli, amb un cor de cinc àngels que s'acompanyen de guitarres i arpa; l'enterrament de Maria, interromput per l'atac dels jueus malvats que són miraculosament convertits a la fe cristiana; una nova davallada de l'Araceli; l'arribada d'un Sant Tomàs panteixant, que justifica el seu retard perquè les Índies l'han tingut ocupat; i, finalment, l'apoteosi: els apòstols i els jueus convertits són testimonis d'excepció de la coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat, solemne fet que té lloc a 20 metres d'alçada, al capvespre de cada 15 d'agost, mentre les campanes voltegen, el públic esclata en un sol aplaudiment i els víctors s'entrecreuen des de tots els punts del temple.
L'espectacle fa estremir. Els actors s'hi donen de ple. Les melodies gregorianes alternen amb els cants polifònics i el volteig de les campanes. La gestualitat és impactant i profusa: els apòstols fan admiracions i acompanyen els càntics amb grans moviments de braços, s'agenollen, s'abracen i es besen. El potent orgue de la basílica reforça l'espectacularitat dels moments més brillants de l'obra, que el públic aplaudeix amb fervor. Tota una allau d'imatges i de sons, susceptible d'esborronar el més agnòstic dels espectadors, com jo mateix.