A Prim en Mèxic (Fragment)
Mireu-lo; és ell; el fill de la victòria,
la vergonya i la por del musulmà;
el noble orgull i l'esplendenta glòria
del poble català.
Callat i altiu, sobre la nau guerrera,
clava els ulls en avant entre el vapor;
i en l'aire bat gojosa la bandera,
i a dintre el pit son cor.
Voltat d'argent en fonedissa escuma,
de boira i neu el cim més alt cenyit,
per ell el paradís de Moctessuma
de la mar ha sortit.
Creix la terra al davant: la nau hi corre:
el saluda el canó de Veracreu:
i el Nou Món s'estremeix quan en la sorra
sever hi enfonsa el peu. [...]
Tot ha finit! Damunt l'heroica terra,
ara de braus, l'esclavitud s'ha fos;
i una boja sols viu d'aquella guerra
demanant son espòs!
Ja reposa en la freda sepultura,
de tothom compadit, Maximilià,
i en país foraster, mort d'amargura,
l'ambiciós que el temptà.
Mes, ah, que a tu la mort en sa feresa
també dintre la fossa t'adormí;
i, ai, no cridat per l'eternal saviesa:
pel braç de l'assassí!
Execració als covards per qui mories
sens que t'hagi venjat ni un espanyol!
a tu, que dant la cara combaties,
i a la claror del sol!
Glorifiquin ton nom aquells que nobles
donen la sang guardant el seu terrer,
contra les lleis, la llengua d'altres pobles
i el domini estranger!