A Prim en Mèxic (Fragment)

A Prim en Mèxic (Fragment)

 

Mireu-lo; és ell; el fill de la victòria,

la vergonya i la por del musulmà;

el noble orgull i l'esplendenta glòria

del poble català.

Callat i altiu, sobre la nau guerrera,

clava els ulls en avant entre el vapor;

i en l'aire bat gojosa la bandera,

i a dintre el pit son cor.

Voltat d'argent en fonedissa escuma,

de boira i neu el cim més alt cenyit,

per ell el paradís de Moctessuma

de la mar ha sortit.

Creix la terra al davant: la nau hi corre:

el saluda el canó de Veracreu:

i el Nou Món s'estremeix quan en la sorra

sever hi enfonsa el peu. [...]

Tot ha finit! Damunt l'heroica terra,

ara de braus, l'esclavitud s'ha fos;

i una boja sols viu d'aquella guerra

demanant son espòs!

Ja reposa en la freda sepultura,

de tothom compadit, Maximilià,

i en país foraster, mort d'amargura,

l'ambiciós que el temptà.

Mes, ah, que a tu la mort en sa feresa

també dintre la fossa t'adormí;

i, ai, no cridat per l'eternal saviesa:

pel braç de l'assassí!

Execració als covards per qui mories

sens que t'hagi venjat ni un espanyol!

a tu, que dant la cara combaties,

i a la claror del sol!

Glorifiquin ton nom aquells que nobles

donen la sang guardant el seu terrer,

contra les lleis, la llengua d'altres pobles

i el domini estranger!