A un claper de gegants (fragments)
Salut, claper de bàrbara grandesa,
que atreus el pensament!
Salut, oh fita del vell món despresa,
qui dels segles afrontes la corrent! [...]
Qui et féu? Quin és ton nom? Quina mà forta
tes roques aixecà?
Fou dels antics gegants la raça morta
qui per memòria eterna te deixà? [...]
Vell claper, vell claper, qui tes canteres
pogués ara llegir!
Qui interrogar pogués tantes osseres
que el llaurador remou i fa florir! [...]
Vell eres ja quan sa paret primera
alçava aquí el romà,
i ha mil anys que sa morta polseguera
a tos peus la ventada rossegà...
I així veuràs passar la nostra vida,
i d'altres ne veuràs.
Caurà nostra Babel ja derruïda
I tu encara soberg t'aixecaràs.
Per això venc a veure't algun dia,
claper mai derruït.
Aquí, on sembla que el temps ja no fa via,
pren millor sa volada l'esperit.