A un siurell de plata
T'has tornat, d'argila, argent,
siurell de la meva infància,
i em duus a tanta distància
l'esclat d'un estel ardent.
Viuràs pel meu firmament
i no rodaràs, fet miques,
perquè des d'ara rubriques
vida i goig, calma i turment.
I vibrarà el teu accent,
fet de tons d'enyorament,
damunt les hores més riques,
quan jo, si no em justifiques,
només seré un buf de vent.