Absència (fragment)
Llavors a la finestra
veuríem raonant,
lo turó de Montcada
i les rouredes del desert Reixac.
Mes ja n'ets lluny, ma terra,
lluny, mon amic, estàs!
I jo, no puc plorar-vos,
ai!, perquè jo mateix vos he deixat!
Si almenys, hospitalària,
m'acull Mallorca en pau,
si aquí mos fills me volten
i allisen en mon front mos cabells blancs,
I al trepitjar un dia
nostres places comtals,
coneixen les mervelles
que son pare, per ells, abandonà,
aquí, en deserta roca,
quan mos peus mulle el mar,
i ma apagada vista
cerque lluny, vers lo Nord, el Montserrat,
mon esperit, pacífic
sabrà esperar lo pas
que de qualsevol terra
puja a la pàtria que no es deixa mai.