Actualment és un museu d'excepcional valor, tan interessant pel contingut com pel continent. En la planta baixa, després de passar per un petit pati, adornat per setcentista font en què uns xiquets cavalquen sobre uns cignes i hi figura el bust del pròcer González Martí; i per un vestíbul on s'exhibeixen vitrines amb vaixelles de Saxònia i Faenza, així com els pots d'una farmàcia, es passa a les sales de les carrosses i a la que en diuen de Maria Antonieta. Les carroses només són tres, però hi ha una d'elles, la de gala dels marquesos de Dosaìgües, que deixa, per la fastuositat, esbalaïts els visitants. Per la grandària, i coneixent l'estretesa dels carrers de València el segle XVIII, no es comprèn que pogués utilitzar-se molt sovint; més encara si pensem el que la pols i el fang significaven de risc per a les pintures que cobreixen tota la carrosseria: una sèrie d'escenes mitològiques del propi Vergara. Quant a la sala de Maria Antonieta, exhibeix un paviment, originari del palau del marques de Jura-Real, que representa Júpiter als seus dominis de l'Olimp. En un racó un retrat a l'oli de l'escultora Anna Huntington, tan generosa amb València; porta una maça en la mà i sembla disposta a pegar-li un colp a algú.
Per una doble escala marmòria s'arriba al pis principal, on pot observar-se que el Marquès vivia com això, com un marquès. Hi ha el saló on se celebraven els saraus i ballaven en temps passat dames i cavallers, però sense que pogueren mesclar-se amb ells els plebeus dels músics, els quals tocaven els instruments en una cambra annexa separada del saló per una gelosia. Hom pot admirar la capella i diverses habitacions, entre les que destaca una amb els mobles incrustats de porcellana. En eixes sales i salons s'han distribuït les col·leccions de ceràmica segons l'estil i la procedència: Manises, Paterna, Alcora; de fora del País, com Talavera, Terol, Puente del Arzobispo; de fora de la península, com Itàlia; o de més enllà d'Europa, com la llunyana Xina.