Aixeca el formidable Castell del Rei
corona de torrelles al firmament,
sobre sos murs de roca bastits per Déu.
Per Llevant té a ses plantes un gran baixest,
que ocupen los contraris amb gran pertret.
Un esglaiós abisme guaita a ponent
on una mar blaveja que fons no té.
Com despulla terrible d'estrany vaixell
l'escull de la Galera pel nord s'estén;
més lluny s'adrecen costes i caps sobergs,
terror de les onades i els mariners...
Cap a xaloc les serres de durs cairells
sols obrin a la vista qualque portell
per on plans i vilatges se van perdent.
Sols per àguiles propi tal lloc pareix,
i d'àguiles més nobles estatge n'és:
les àguiles qui viuen d'honor i fe.
Tals son los quatre joves que en los merlets
aguaiten, cap al siti mirant arreu,
mentres tot se desperta, quan defalleix
dins la glòria de l'alba l'últim estel.
Mes, què han vist aquells joves que los sorprèn?
Han vist que dels contraris rumbós aplec
cap amunt ja s'acosta sense recel,
portant blanca senyera que pau promet.
Entremig d'almogàvers, de cos ferreny,
cavallers se destrien de ric arnés;
dos heralds acompanyen per portaveus,
i, seguint-los darrere, gentil donzell
l'escut de N'Erill porta, que resplendeix.
.............................................................
Ja prop del mur de roques són arribats;
tots s'aturen, i crida fort un herald:
—Oh del Castell!, oïu-nos: venim de pau,
i a vostre honor les vides tots confiam...
Aqueixa nit passada sentí escampar
crits que del Rei afronten la majestat...
Lo noble Erill demana si hi ha aquí dalt
qui tal crit repetesca de dia clar,
sens por, a nostra vista i el nom donant—
Son darrer mot a penes fineix l'herald,
i un crit de nou ressona pels muradals:
—Que visca l'alt En Jaume, rei enyorat!
Mort per lo rei En Pere lo del Punyal!—
Sobre els merlets se mostren uns jovençans,
dient: —Nosaltres fórem; no ens amagam.
Qui nostres noms demana ja los sabrà.
—Jo som Pere Domènec. —Jo, Esteve Escarp.
—Jo som En Jaume Tàrrega. —Jo, Puig Bernat.—
Així parlen els quatre, tot demostrant
la botzina que el vespre feren sonar;
i de bell nou la sonen, mentres avall
baixen los qui pujaren assegurats.
Lo Castell remoreja tot alçurat;
tothom de dins se gira vers una part,
i sos merlets negregen reblits de caps.
Llavors lo crit ressona més fort que abans:
— Que visca l'alt En Jaume, rei enyorat!
Mort per lo rei En Pere lo del Punyal!