Al Café Cataluña, primer...

Al Café Cataluña, primer, i al Café Colón, després, tots a la plaça principal de Barcelona, s'hi aplegava una altra penya literària de geni també consagrada, més con­servadora i més burgesa encara. Era la que presidia el poeta Francesc Matheu, gran animador literari que havia creat "La Ilustració Catalana", la primera revista gràfica del nostre país, i una biblioteca copiosa, tipogràficament exquisida, i desenrotllada amb perfecta regularitat, mercès a l'esforç heroic de l'editor i a la fidelitat que li servaven la burgesia pairal o floralesca, i els amics de la cul­tura catalana escampats per Mallorca, València i el Rosselló. Amb la seva testa bíblica i barbada, i el tracte senyorívol que el distingia, Matheu era un motor admira­ble de les lletres catalanes, tal com les entenia i practicava l'estament més sòlid i tradicional de la Renaixença, el mateix que havia de sostenir l'Orfeó Català.

Per la penya del Cataluña i del Colón, hi passaven tots els qui tenien, vells o joves, resolts els seus propis neguits, tant els econòmics com els literaris. L'art d'escriure hi era tingut com un ornament superior, una mena de plat de postres de la vida, que devia assaborir-se únicament després de satisfeta la necessitat fisiològica, la fam essencial. Potser no anaven errats d'osques. La figura més viva i autèntica d'aquesta penya era Narcís Oller, el primer dels novel·listes catalans moderns. Tenia tot l'aire d'un coronel que hagués estat retirat del servei abans de ser general; era petit, secardí i eixut, sempre enutjat con­tra alguna cosa, però d'una bonhomia certa i d'un fons cordial. El poeta pirinenc Joan Maria Guasch —passada ja la trentena— constituïa l'element fresc i jove d'aquell cenacle ple de respectabilitat.