Al cap de l'Avinguda queda Montolivet, que, com molt bé conten les cròniques antigues, pertanyia a la jurisdicció i quarter de Russafa. Originalment fou una ermita, unida a una llarga i inversemblant història, segons la qual un tal Pere Alexandre, natural de Russafa, era captiu en terres de Palestina i, cansat de les malvestats de l'amo, fugí a les muntanyes i pernoctà al peu d'una olivera; en ella trobà una taula pintada, la Verge de Montolivet, i el prodigi, que no és palla, consistí en què el tal Alexandre va adormir-se a Palestina i es despertà a l'horta de Russafa, al mateix indret que s'alçà l'ermita.
En 1767 abateren l'ermita i construïren l'actual església, en què hi ha uns frescos pintats per Lluís Planes i altars amb molts estucs i falsos jaspis. Junt a l'església s'elevà un convent destinat als religiosos de sant Vicent de Paül, però no tingueren temps d'estrenar-lo, perquè arribà primer la Desamortització de Mendizábal i, com tants altres convents, quedà convertit en caserna. Més tard, i fins no fa molts anys, serví de presó militar i ara s'ha demolit en part, i en l'altra hom ha instal·lat un museu, museu insòlit que només a València es troba: el Museu de les Falles. Tots els anys se sol indultar un ninot de la crema i allí es guarda la col·lecció de tots ells, a més de maquetes, fotografies i altres rampoines relacionades amb les festes josefines. Com cal suposar, donat l'interès del museu i el lloc on es troba, mai es produeix cap tumult de visitants a l'entrada.