Al santuari [Santa Fe] hi bullia la gent: amb això no cal dir si el sopar seria pintoresc. Encaixàrem amb el valent catalanista senyor Monjo de Vilassar i amb l'exdiputat a Corts, senyor Maluquer, de qui ens digué mossèn Cinto que havia fet sentir nostra llengua al Congrés recitant aquell final de l'oda a Barcelona: "Qui enfonsa o alça els pobles és Déu que els ha creat"
També hi havia un aplec de noies que ens regalaren a les postres amb un seguit de cançons populars catalanes i amb "L'emigrant", que en aquells cims produïa un efecte sorprenent amb ses gemegadores estrofes, que feren humitejar els ulls de son autor, encomanant-nos una tristesa dolça, fins que ens enardiren les solemnials notes dels Segadors, cantades 'per tots els concurrents, i acabant amb visques a Catalunya i a l'autor de L'Atlàntida.