Al Tibidabo
Al darrera Montserrat,
al davant la mar pregona.
Ai, Tibidabo estimat,
miranda de Barcelona!
Tens de dia les abelles
a sota teu treballant;
de nit s'han tornat estrelles
que van per ton cel rodant.
I t'embauma la ginesta,
i ajunten sos cants les aus
als bronzes tocant a festa
i al cornejar de les naus!
Oh Tibidabo estimat!...
Déu te do la vida bona
amb aires de llibertat,
miranda de Barcelona!