28 de març de 1942
Al vespre, a la botiga de can Sunyer, primera sessió dels Amics de la Poesia, renascuts. Força gent i gent coneguda: Puig i Cadafalch, Jordi Rubió, Sagarra, P. Bohigas, el meu pare, etc. L'Aramon ha fet la presentació dels «Amics», i jo la dels poetes. Llegeixen poemes en Ros i Artigas, en Palau Fabre, en Josep Romeu i la Rosa Leveroni. En Ros fa un tipus de poesia ben feta i àgil, potser massa fàcil. El que ha fet més efecte ha estat en Romeu, amb versos ben construïts i que donen mostres d'una sensibilitat força personal. En Palau Fabre, una mica torturat, queda més actual. La Rosa és, sobretot, sensible, però la forma treballada amb aisance fa la impressió d'ésser més definitiva. Tots ells —o almenys els tres darrers— escriuen marcats per la influència d'en Carles Riba, potser en algun cas massa visible. En Riba pot fer tot allò que vulgui, perquè és un gran escriptor i perquè el que fa és una resultant de tota una vida de treball literari. Però els nous no poden començar per allò que en ell és una culminació. En Sagarra diu —i té raó— que no hi veu gaire novetat, ni en la forma, ni en allò que expressen. Repartim un petit full commemoratiu, amb un poema de cada un. Hem decidit preparar uns fulls més ben fets i relligables, un per cada sessió. Per unes hores, sembla que hem reposat del pes de la llosa que portem al damunt.