Als mateixos afores de Sueca una creu commemorativa assenyala el començament d'una senda a l'Oest, marjal a través, que mena a la Muntanyeta dels Sants. La Muntanyeta no és sinó un cimadal insignificant, adornat amb mitja dotzena d'oliveres i un ermitori per als sants Abdon i Senén, advocats contra les pedregades. Però des de la seva terrassa es pot contemplar la més gran i més profitosa planícia d'arrossar del País Valencià. Només en el terme municipal de Sueca se'n cultiven ja unes 6.600 hectàrees, amb un producte mitjà de 39.000.000 de quilos per collita. Afegim-hi la xifra corresponent als termes veïns —Cullera, Sollana, Albalat de la Ribera...—, i tindrem una idea d'allò que abraça la nostra vista: aquells números s'inflen fabulosament.
Si és per primavera avançada, el viatger es creuria encallat en el centre d'una quieta llacuna: l'aigua ocupa la inacabable superfície, i únicament la línia prima dels marges i les motes que separen uns predis dels altres i les casetes disseminades trenquen la seva estricta aparença de cristall. Més tard, les plantes espunten, omplen els camps de verd, espiguen, es dauren amb el rigor de l'estiu, i una olor aspra, penetrant, olor a feracitat potent, pesa sobre l'aire càlid. A principis de setembre se seguen les messes, i després la terra queda en el seu ocre original, deserta, en un repòs que sembla desolació. Un cicle de variacions sobre el mateix paisatge.
En hivern, les marjals arrosseres encara tenen una altra aplicació: es converteixen en vedats de caça. Els camps baixos, tornats a inundar, s'utilitzen per a tirades d'aus aquàtiques: les pobres palmípedes, que de pas cap a un Sud més benèvol es posen a picotejar els residus de l'arròs, serveixen de fitó a les escopetes esportives. Els caçadors s'agotnen en bocois submergits en l'aigua i dissimulats en brosses, i disparen contra les fotges i els ànecs reials que es confien en les pures matinades de desembre. Les partides de la Caldereria i del Malvinar, a Sueca, i del Saladar, a Cullera, es cotitzen molt alt a l'hora de subhastar-se les places cinegètiques.