Apretà l’accelerador i emprengué la marxa, tot il·luminant la nit amb els fars del vehicle. Canvià de marxa i el vehicle lliure de tota trava en el mecanisme, començà a fer el camí de retorn. Engegà la ràdio. Ràdio Nacional donava una òpera: La Boheme, de Puccini. El tinent coronel pronuncià el títol de l’òpera en italià, amb un accent gutural, com solen fer els germànics. Rodolf cantava el seu amor a Mimí, amarat de tendresa romàntica. La melodia creava un clima d’abandó en tota la colla, en llurs cossos, fins llavors tensos en la lluita per la vivència. El tema de la lletra continuava dins la lletania clàssica entre els amants. El jove polac recordava la Jacqueline, en Calvet la mestra francesa, i en Josep els dos cotxes negres, tenint el pressentiment que no estaven per casualitat a la vora de l’Hotel Coma de Canillo.
En Rafel deuria ésser un home nerviós, ja que transpirava molt. Sovint havia d’eixugar-se el front amb la mà. Deuria ésser la calor del motor. «Mimi contestava al galant Rodolf.» «Ella també es sentia presa per l’amor i li ho deia amb paraula càlida, acaronadora, com si li passés la mà pel rostre pintat de colors de teatre.» La veu era un xic tremolosa. El romanticisme de Puccini calava dolçament dins d’aquells esperits colrats en les batalles sagnants de la guerra.
Ordino aparegué de sobte. Hom esperava veure’l més tard. El Rafel es mogué nerviós. En Josep se’l mirà sever. El moviment inesperat del Rafel obligà en Josep a subjectar fort el volant. Entraren a Ordino. En Josep, conscient, disminuí la marxa. Volia fer-se ben capaç de quelcom. Passà per davant de l’Hotel Coma i veié un sol cotxe: el de la Vegueria francesa. En Calvet es mirà en Josep com volent dir: «Veus com no hi ha motiu per preocupar-se?». Passaren per davant del cotxe. El depassaren. En Rafel suava més que abans. Tenia una tremolor imperceptible, com el d’una bestia cansada. A en Josep li entrà una llàstima fora de lloc, per aquell home que duia a la vora i que deixava anar una olor, barreja de roba bruta i d’herbes del bosc. Sortiren del poble d’Ordino. La carretera era bastant bona i el camí planer, amb corbes suaus.