Aquell era el iaio Vicent, que sovint anava els diumenges de matí a passejar, de vegades a soles i de vegades amb la iaia Angelita, a l'Esplanada, aquell passeig fet de mosaic en fornia d'ones, vorejat de palmeres, orgull i símbol d'una ciutat aleshores petita i familiar en què tothom coneixia gairebé tothom, que bullia de gent que, aprofitant la benignitat del clima, el recorria amunt i avall, mentre una banda de música interpretava peces festívoles sota una mena de petxina gegant d'esquena a la mar.