Aquell era un fenomen d'enfonsament de torres que esrepetia periòdicament. Això explicava el naixement de nousestanyols, li havia dit l'Alsius. Estaven en un territorirelativament insegur, propens als esfondraments i alsterratrèmols. El moviment sísmic més antic de què tenienconstància es remuntava a quatre-cents anys enrere, quans'havien enfonsat els camps del mas Morgat. [...]
Va resseguir el passeig amb la mirada, mentreconstatava els estralls deixats per l'ona d'aigua: llesques de fangi d'algues, joncars arrabassats de soca-rel. Els ànecs nedavenindiferents, com si no hagués passat res, però les aigües quietes,que no semblaven les mateixes del dia abans, estavenembolcallades d'una atmosfera metàl·lica, d'un gris perlejat quereflectia el cel. Per un moment va pensar que sembla impossibleque l'estany pugui canviar d'aquesta manera, però de seguidava constatar que la calma només era aparent. En alguns indretses veia d'una manera molt clara el llast de la destrucció quehavia provocat l'onada violenta.
Un tram més enllà, les barques havien estat arrossegadesamb força dos o tres metres terra endins i s'apilonavenmalmeses, trabucades i fangoses, entre una munió de remstrencats, fustes molles i branques d'arbres que sembraven elpasseig d'estelles. Un home recollia les fustes de les barquesque s'havien estellat en rebotir contra l'embarcador.
Es va separar de la vora per esquivar aquell desastre.Realment feia basarda de veure, tot allò. En algun punt ambprou feines es podia caminar; aquí i allà s'escampavencaramells de mucositat verda que impedien accedir alsembarcadors. Als pals de fusta, encara hi degotava l'aigua ambun glu-glu apagat, com a testimoni del pas destructor de l'oneigbullent que havia sotragat l'embarcada.
Va continuar caminant fins a arribar a una pesqueranova, aixecada sobre la base d'una antiga caseta de pesca.Només faltava emblanquinar-la. Es va aturar a mirar-la bé. Téuna façana bonica; la cúpula ostentosa, els repujats i els arcs demig punt emmarcant les finestres, les ornamentacions sinuosesque tapen la teulada.
Algunes d'aquelles casetes eren simples barraques fetesamb llosa que servien per guardar els estris de pescar i la barca,però els darrers anys s'havien anat construint pesqueres mésluxoses, amb bany a l'interior i terrassa amb vista a l'estany.