Aquella nit la iaia, descreguda i agnòstica -després de la guerra es va haver de casar per l'Església, quan ja havia tingut una filla, obligada per les circumstàncies polítiques-, no aparegué amb la seua camisa de dormir blanca, molt semblant a les que portaven els àngels del quadre aquell de la cambra de la tia Vicenta, que salvaven les ànimes de les flames del purgatori enlairant-les cap al cel davant l'atenta mirada d'una marededéu amb el jesuset al braç. Quan vaig entrar en aquell rebedor ample, amplíssim, on Cento i jo posàvem cadires a manera de porteries de futbol i hi jugàvem, vaig buscar a les palpentes l'interruptor de la llum. Enmig del silenci només vaig sentir més silenci, i els seus sons, els sons del silenci: els cruixits dels mobles, el brumit del motor de la nevera, el degoteig de l'aixeta de la cuina, el tic-tac del despertador redó de campana del iaio -dormir amb ell al costat era, si fa no fa, com fer-ho al bell mig del cor de la maquinària del Big Ben- i els roncs també del iaio, uns roncs que barrejaven a la perfecció els de l'ós Iogui quan hivernava en una cova al costat de Bubú al parc de Yellowstone i els de Pere Picapedra després d'una partida de bitlles i quatre cerveses; sons ben distints dels que, en aquella època, cantaven un, alt i ros, i un altre, baixet i morè, i que anys després vam cantar també nosaltres, vestits amb texans, jupetí, espardenyes i passió juvenil.