Aquest càntir vell

Autor: Josep Lladó i Pascual
Obra: Argentona. Suite poemàtica musical , 2007

Aquest càntir vell

 

Aquest càntir vell que guarda el Museu

un jorn conegué l'escalf d'altre sostre;

d'ell traguejà la pubilla o l' hereu

tornant de la font, a la llum del llostre.

 

Va romandre humil, voltat de mullim,

vora el portal, ran del banc de l'entrada,

mes, en alçar-lo, el feien sublim

i obligava a aixecar al cel la mirada.

 

Aquest càntir vell, ventrut i grotesc,

que avui al Museu t'ha omplert la pupil·la,

et pica l'ullet i et mira burlesc

per dir-te que és fet, com tu, de l'argila.

 

Sigues com és ell, ben ample de broc,

si et cal un dia escoltar confidències;

i d'estret galet quan, seguint el joc,

et calgui donar consells o sentències.

 

Aquest càntir vell que guarda el Museu,

malgrat que no és d'aparença noble,

d'Argentona és l'herald portaveu:

És com un batec del cor del meu poble.