Aquesta església de planta basilical, italianitzant, és moderna: fou feta després de la guerra i els mollerussencs la van emplaçar al peu de la carretera general, la que en diuen carretera de Barcelona. Aquí comença l'eixampla de Mollerussa cap a llevant i cap a ponent. Davant per davant de l'església hi ha una plaça amb l'ajuntament, i d'aquesta plaça surten tot de carrers del casc antic.
Estesa en sentit est-oest —fins ara la via del f. c. l'ha limitada pel nord i el subcanal d'Urgell pel sud—, Mollerussa és el prototipus de vila de terres de regadiu, de mercat a l'engròs, punt de concentració que, si bé en capacitat d'atracció numèrica pot equiparar-se a Tàrrega, en xifra de negocis està ben a prop de superar-la, gràcies a les més grans possibilitats dels pobles veïns. Tàrrega continua tenint una comarca —immediata— de secà, mentre que Mollerussa rep tots els compradors dels pobles pròspers de l'Urgell regat i de la Noguera, i fins i tot del Segrià.
A la més llarga tradició i senyoriu de Tàrrega, Mollerussa oposa la fàcil proliferació del seu atractiu modern, la seva obertura de compàs, la seva psicologia encara primària, la realitat del seu enorme poder polaritzador.