Avui fa dues setmanes que som a Portbou, esperant. Sempre esperant l'aclariment definitiu que ben segur és fora d'aquests papers. Malgrat que el fet d'ésser aquí és debades —perquè ni he trobat la persona que em dóna les cartes ni cap nova informació—, el lloc m'agrada i la gent és amable: «Així que vostè viu d'escriure el primer que li passa pel cap», em diu molt camusianament, per cert, la mestressa de l'hotel on estic instal·lada, un hotel obert des del 1960.
Des de la meva habitació puc veure la torre de l'església, tan immensa i tan poc acollidora com l'estació i per on m'he passejat sovint. El tràfec de trens és encara força abundant però des que se suprimiren les duanes, des que no hi ha fronteres, l'estació ha perdut prestigi i el poble habitants. Per això alguns malpensats asseguren que l'ajuntament no dóna de baixa els morts, la qual cosa converteix en espectres part de la població.