15-XII-96
Avui fa quinze anys, soterràvem el professor Manuel Sanchis Guarner. L'ambient, com feia el cas, era d'un silenci que esborronava.
En un racó del pati de la Universitat de València, hi havia Joan Fuster -alt, seriós, impenetrable-; i al seu costar compungit i plorós-, el poeta Vicent Andrés i Estellés.
Se'ls hi va acostar una colla d'alegres poetes; i Fuster, sense perdre la compostura, els va amollar ben seriós: «Ha mort Manolo. Ara ja no ens podreu dir la Santíssima Trinitat!».
Els joves poetes van amagar el somrís i es van refugiar en un silenci d'alumne agafat en faltes. Fuster, còmplice, va continuar: «Ara serem el Dúo Dinámico!».
Malgrat la tensió de l'ambient, ningú no va poder amagar una rialla nerviosa.
L'anècdota, la dec, en bona part, a Pep Piera. I la conte com me la va contar.