Bacus saltava per les marjades...

Autor: Gabriel Janer i Manila
Obra: La dama de les boires , 1987
Pàgina: 123

Bacus saltava per les marjades com un saltimbanqui, la música destil·lava degotims de most i la festa s'omplia de secrets aromes. Na Caterina es divertia de veure que no mancava el vi, que la disbauxa persistia fins entrada la nit, que creixia l'instint. Era la fembra fàl·lica de les vostres ficcions. Com una serpent d'aigua.

—És un vi que et penetra, la seva mirada —em vàreu dir, secretament—, que s'introdueix en la sang i et calcina.

Llavors, si m'atrevia a contrariar les vostres obsessives tendreses, perquè pensava que sempre es necessari controlar les passions, em contestàveu que el sexe era l'única cosa que us possibilitava mitigar els terrors de la tomba. I ploràveu, dia i nit, cada vegada que la mort us tocava de prop. Pujàveu a l'ermita, us fèieu pelar el cap i us enfundàveu una lloba amb la intenció d'entregar-vos a les penitències de la nostra observança. Quan la campana tocava les primeres hores, partíem a l'oratori i iniciàvem les pregàries.