Beneït obrador...
Beneït obrador
era allà on jo teixia:
fil anava i venia
es lligava i torcia.
Primavera i tardor
han passat tantes voltes!
Són les coses revoltes:
sense gra no hi ha mòltes.
No ho retrec, oh Senyor!
Ja ningú m'acompanya,
fins de mi sóc estranya,
puc xiular com la canya
entre fulla i canó.
Sense qui em digui «vine»
no pot fer la padrina
ni teixits ni farina,
però puc sense por
arrenglerar paraules
que s'ordenin en faules.
I en demano perdó.