Cabrera, dolça veïna
Per a la Fundació Emili Darder
¿Has vist la fràgil boirina
que a l'horitzó matinal
emperla la teranyina
de l'esguard? És el portal
d'un misteri que fascina
roca i ulls, peix i coral.
No el toquis! Tot s'hi combina
sense enrenou: arenal,
bot, sargantana i gavina.
Ira justa! No s'hi val,
que l'urpa, el canó i la mina
puguin emprendre l'assalt
d'aquesta imatge divina.
Si el món es fa llum com cal,
i no un cau de salvatgina,
seràs parc nacional,
Cabrera, dolça veïna!
I et durem tot un cabal
de fruites, de tarongina,
d'encanteris de vitrina,
d'harmonia cristal·lina
i de flor romanial.