Calescoves
Medites el camí,
les coves altes
com ulls badats a la roca,
les formes en què l'home
deixa el seus morts.
Aquí, de cara al mar,
com si encara poguessin
omplir-se amb les aromes
que arriben de la riba
amb la claror de l'alba.
L'amant dalt del turó
que escampa al vent les cendres
d'aquell cos estimat
en un últim desig
de fecundar la terra.