Calesfonts
II
Una terrassa amb poetes
Aixecava la nit l'aire del mar
i el fred ens arraulia a la terrassa
en un àpat lleuger, mentre trobàvem
l'escalf més pur de la paraula encesa
i l'artista ens brindava el seu enginy
amb un cor generós. Va ser aquell any
que començà el mil·lenni i no pensàvem
que el temps acostaria la ignomínia
i encara hi érem tots.
Potser sentíem
que era possible viure com els altres
agombolats per fi en aquesta parla
que volen dividida i ajaguda
i sap d'odis antics i de renúncies
vergonyoses.
El vi de la conversa
ens embarcava en la lleu placidesa
de la tranquil·la cala, en noble guany
de la lletra sagnada en fondos hores
cap a la plenitud del cant que s'alça
per fer-nos més humana la travessa.
Avui potser només en aquest guany
ens retrobam.
La resta, una confusa
onada contra el sorral de les pèrdues.