Calesfonts

Calesfonts

 

II

Una terrassa amb poetes

 

Aixecava la nit l'aire del mar

i el fred ens arraulia a la terrassa

en un àpat lleuger, mentre trobàvem

l'escalf més pur de la paraula encesa

i l'artista ens brindava el seu enginy

amb un cor generós. Va ser aquell any

que començà el mil·lenni i no pensàvem

que el temps acostaria la ignomínia

i encara hi érem tots.

Potser sentíem

que era possible viure com els altres

agombolats per fi en aquesta parla

que volen dividida i ajaguda

i sap d'odis antics i de renúncies

vergonyoses.

El vi de la conversa

ens embarcava en la lleu placidesa

de la tranquil·la cala, en noble guany

de la lletra sagnada en fondos hores

cap a la plenitud del cant que s'alça

per fer-nos més humana la travessa.

Avui potser només en aquest guany

ens retrobam.

La resta, una confusa

onada contra el sorral de les pèrdues.