Cançó de grumet
Ai, mare meva, veiéssiu el mar
ara que hi baten el vent i la pluja!
Ran de coberta s'apaga el fanal
i se'ns esquitxa la cara d'escuma.
Boires endins, el navili es fa pas,
la vinya verda no es lluca.
Adéu-siau, feixes vora del mar!
Adéu-siau, el xiprer i l'olivera!
Sant Elm ens guardi de l'aigua i del llamp,
mentre s'esqueixen els pals i les veles.
Vell timoner, qui pogués berenar
sota la fina pineda!
Que boti l'ona i es perdi el velam
i el vent llisquent esgarrapi el cordatge!
Prou coneixem el perill de la mar,
altres tempestes havíem tastades.
Mes, qui tingués un caliu abrandat
prop de la taula parada!